Acurada posada en escena i aforament quasi ple per a un esdeveniment que ja s’ha convertit en data ineludible en el calendari faller cullerenc.

​

Les falles de Cullera van descobrir el passat 25 d’octubre quins seran els monuments que lluiran els carrers de la localitat el proper mes de març.

​

L’acte de la Presentació d’esbossos va reunir a la família fallera de la ciutat riberenca en l’Auditori Municipal, i va servir per a que cadascuna de les comissions descobrira els dissenys que es plantaran en els seus indrets a partir del proper 16 de març.

​

L’esdeveniment també va comptar amb la presència de l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, del regidor de falles, Javier Cerveró, i del President de la Junta Local Fallera, José Luis Renart, així com de les Falleres Majors i presidents de cada falla.

​

Amb dues parts diferenciades, la primera estigué dedicada a destapar les sorpreses, que en forma d’esbossos van aportar cada comissió. La segona va estar centrada en reconèixer el treball dels artistes fallers de l’any anterior. Així, els artistes guanyadors dels primers premis de cada secció, tant monuments grans com infantils, van rebre un recordatori del que van aconseguir en les falles de 2019. Un emotiu acte amb el qual es posà en valor el treball del col·lectiu d’artistes fallers que tant treballa, i que de vegades, tan poc reconegut és, i que tant pateix al llarg de l’any. Els artistes que van recollir el guardó foren:

​

• Secció segona: en infantils, falla El Canet pel seu monument. En gran, Erik Martínez per la falla Plaça Alboraia.

• Secció primera: en infantils, Inma Aragó per la falla de la Plaça d’Espanya. En grans Alfredo Bayona per la falla de la Bega.

• Secció especial: Gonzalo Rojas, per la falla infantil de la plaça Taüt i Antonio Pérez Mena, per la falla del Raval de Sant Agustí.

 

L’homenatge als artistes va donar pas a la projecció dels nous esbossos i serví per cloure un acte en què va destacar l’emotivitat del treball realitzat i el protocol seguit. Ben organitzat per una Junta Local que, vist amb el prisma de no estar dintre, funciona com un rodament perfecte en què cadascú sap què i com ha de fer les seues tasques. I això és positiu per a les falles, per al poble i per a l’espectacle faller