EDITORIAL. DESEMBRE DE 2019

A manera d'introducció

 

Ja són tres els números de l’Expressió que apareixen pels carrers en aquesta nova etapa, i ja hem encetat el cupo de situacions estranyes, inverosímils i, fins i tot (per què no?), ridícules. 
El passat número va contraure l’esfínter de més d’un o una, que no va tindre altre pensament que vomitar els seus propis en Internet, concretament al Facebook. Analitzant la situació, una de les coses que se’ns tirà en cara és que no vam estar presents (cap redactor de l’Expressió) en el plenari en què es va votar la moció contra la violència a Catalunya. D’acord, fins ahí correcte. No hi érem. Però, ens preguntem retòricament, per a què es retransmet el plenari per la mateixa xarxa social (Facebook)? Per a que hom ho puga veure de manera tranquil·la a casa, a l’oficina o, potser, al parc de l’estació. No? Sinó, no té cap sentit, senyors de l’ajuntament, que facen eixa feina. Al mateix temps se’ns digué que no havíem estat fins a l’hora de trascriure una santa paraula. Fins i tot que ens havien passat el text o que l’havíem copiat malament. Doncs bé, per una paraula entonem el “lo siento mucho, no volverá a pasar” que diria el “campechano”. Ara, d’acord amb l’afirmacions rebudes del mateix costat dies després de veure la redacció, la resta de l’article estava perfecte i en cap cas hi era copiat d’enlloc. Evidentment ni entràrem ni entrem a valorar res més. Com diria Pep el Botifarra, “cascú és cascú”. Però és curiós que tot just eixa siga l’única preocupació, el darrer mes, d’aquells que han de fiscalitzar el que fan els qui manen amb la cosa pública. Si dediquem més temps a què diuen de nosaltres que a la feina municipal que ens toca passa el que passa, çò és, que els companys de viatge preguen per a que passe el temps i deixar-nos en la propera estació. 
Però color per color, “tanto monta...” estem en el mateix. Ruptures, fractures i altres ures sinònimes que no fan més que aplanar un camí, farcit de roses, a un candidatable a molt honorable. I no és cosa nostra. Que ho hem escoltat en els corrillos de Benicarló. Temps al temps i color al color. Bon Nadal, a tot açò, i molta salut.