DE KOALES I ALTRES IMPOSTURES​

​

​

Per si de cas, un consell per a gaudir del món cultural de Cullera: feu-vos un planning acurat, multipliqueu les hores per quatre i investiu-vos del poder (o do) de la ubiqüitat. No és per res, poseu-ho en pràctica per a poder gaudir del que es fa plenament. No debades tot és coincident. O tot al mateix temps o no es fa res.
¿Per què aquesta elucubració? Senzill. A Cullera, des de fa temps, existeix la multiplicitat d’activitats culturals a les mateixes hores. Per exemple, un divendres de vesprada es pot tenir programada l’actuació de Maduixa Teatre al Mercat a les 19h. a la mateixa hora que una falla comença el seu sainet a la Casa de la Cultura, 15 minuts abans que s’inaugure una exposició i mitja hora d’antelació amb altra activitat d’una altra falla que recorda els versos del Tirant pels carrers de la ciutat. Quatre activitats amb trenta minuts de diferència. De veritat? I el dissabte següent més del mateix. Així podem comptar un i altre... i altre.
I les persones que vulguen veure Maduixa teatre anar a la inauguració de l’exposició i veure els sainets? Han de perdre les possibilitats. Cal triar. Sembla punyent això d’haver de triar en la cosa cultural.
Un dels fets que provoca aquests extrems, al meu parer (òbviament), és la inexistència de la figura d’un gestor cultural o tècnic de Cultura (és el mateix) que s’encarregue de la programació cultural del poble. Observeu, posem per cas, la programació i la gestió cultural dels pobles -més menuts o més grans- que sí en tenen. 
Cullera no ha proveït aquesta plaça. Actualment hi comptem amb un assessor i amb una gestió teatral externalitzada a una empresa privada. 
A hores d’ara i fonamentalment són les entitats (K-lidoscopi, Tyrius, associacions de diversa mena...), les falles, les empreses privades i similars les que promouen la pràctica totalitat de la gestió cultural de la ciutat. La regidoria encarregada s’ha convertit, bàsicament, en una facilitadora de locals públics. Una mena d’aconseguidora d’espais. Per tant, si no hi ha una gestió d’un tècnic professional qualificat, capaç de programar i quadrar activitats, estem condemnats a repetir cada setmana el mateix rictus. Un fet que no ens cal en una societat mancada de cultura. 
Caldria valorar, amb tot el respecte per davant, els costos d’una forma de treball i altra, però sobretot, paga la pena posar en valor que tenir un tècnic cultural és sinònim de garantia de programació de qualitat amb agenda organitzada.
Si no canviem la forma de veure la cultura ens quedarem abraçats a velles errades i sense avanços. Koales i impostures.