UNA DE CIÈNCIA-FICCIÓ​

​

​

Quan el director  de l’«Institut Mundial de la Crisi» va terminar l’exposició de l’«informe Final» davant del plenari de l’ONU, tingué la sensació que ningú no havia entès la gravetat de la situació, o pitjor, que no havien volgut entendre-la.
—La conclusió del nostre informe és definitiva i, per desgràcia, terrible —va afirmar el Director—. Tots els científics que formem part de l’Institut estem d’acord. Dècades de transport i indústria contaminant, la generació excessiva de residus, segles de ramaderia i d’agricultura  no sostenible, el malbaratament d’energia, la desforestació i la contínua espoliació dels recursos, el creixement incontrolat... Tot això sumat, i molt més, ens ha sentenciat. L’ésser humà està condemnat a desaparèixer de la superfície de la Terra.
Un silenci espès recorregué el plenari. Només el Secretari General es va atrevir a parlar:
—Això és... espantós. ¿Estan absolutament segurs...? Clar que ho estan... No obstant encara podríem intentar... Amb els avanços tecnològics...
—El procés és imparable. Alguns membres de l’Institut opinen que hauríem de potenciar les bases permanents en la Lluna. La majoria creiem que també seria idoni instal·lar bases autònomes en Mart, on fa un segle iniciàrem el procés de Terraformació. També les podem crear en la pròpia Terra. Qualsevol cosa serà millor que no fer res. Encara així, tenim seriosos dubtes que puguem sobreviure com a espècie sense el suport del nostre planeta.
Demanaren la paraula alguns membres del plenari. Semblaven que no eren conscients de la gravetat. Poc importava. La seua actitud no canviaria les coses, com sempre havia passat. Terminada la reunió, els assistents eixiren en silenci. En la sala només es quedaren el Director, arreplegant papers, i el Secretari General, assegut solitari en la seua butaca, com si portara sobre les seues esquenes tot el pes de la història. Quan el Director va passar al costat del Secretari General, es va aturar i li va dir:
—Senyor secretari, en totes les èpoques sempre han existit persones preocupades pel futur del nostre planeta. Wolfgang Harich, un filòsof del segle XX, va plantejar que el problema més rellevant de la humanitat era només un: «¿Aconseguirà “l’homo”, és a dir, l’ésser humà, arribar a ser suficientment “sapiens” per tal de conservar la vida sobre la terra, preservant-nos així com a espècie biològica?». Un interessant dilema que ja hem contestat.