I​ QUÈ PODEM FER? PER MOLT ENFADAT QUE ESTIGUES VOTAR, SEMPRE VOTAR

​

​

La jove estava molt enfadada des de què els partits d’esquerra no havien arribat a un pacte per constituir un govern progressista, i això havia desembocat en unes noves eleccions. El iaio, en veure-la renegar una vegada i una altra de cara al mòbil i a la televisió, li va preguntar que li passava.
—Estic molt preocupada, iaio. ¿I si ara guanya la dreta?
—Esperem que no, però hauria guanyat democràticament, i només caldria fer una bona oposició i lluitar per no perdre els drets que hem aconseguit. Mirà als americans amb Trump, o als brasilers amb Bolsonaro. ¿Creus que l’oposició en eixos països va a parar? Recorda sempre que les conquestes socials són difícils de tornar enrere, però no impossible.
—¿I què podem fer?
—Primer que res, anar a votar, sempre anar a votar. I tu, dedicar-te a estudiar. El món necessita persones com tu, preparades per al futur, i també per al present. L’esquerra, governant, va cometre equivocacions, fins i tot greus. Però també hem d’estar orgullosos de tot el que ha aconseguit: tenim un país modern, encara que falten coses per fer. I ferides per tancar. Però que la dreta puga guanyar les eleccions no és la malaltia, és el símptoma. El perill està en els partits que amb el discurs de la por i la mentida estan alienant a part de la societat; en la intolerància que es practica amb l’immigrant, justificant-la amb qualsevol l’excusa, com la droga, la delinqüència... i que només és racisme i xenofòbia; en la violència dels neofeixistes amb les persones lgtbi, les feministes, les minories...; en l’aparició de grups integristes capaços d’aturar projectes d’igualtat i solidaritat a l’empara de legislacions injustes; en els polítics que neguen el canvi climàtic i estan jugant amb la pervivència de tantes espècies, inclosa la humana. El problema està en una societat que comença a acceptar eixos perills sense alçar-se en contra, sense lluitar contra ells, i que s’amaga darrere de les seues comoditats. El perill està en una societat cada vegada més egoista i menys solidària. Perquè, la solidaritat és, junt amb la llibertat i la igualtat, l’única garantia d’una societat que funcione amb dignitat i decència. Jo tinc una esperança, estàs tu, esteu tots vosaltres, la gent jove... Recorda, s’ha de votar, per molt enfadada que estigues. Vota al partit més prop a les teues idees i després no deixes de treballar per fer un món més just. La resta és democràcia.