BLACK FRIDAY

​

​

En esta vida hi han tres o quatre coses que em lleven la paciència. Puc simplificar en dues, l’estupidesa i la injustícia, per tal de facilitar el raonament. Per cert, l’estupidesa és molt injusta.
La meua reflexió de hui està a cavall entre les dues qüestions. A veure, els parle d’eixa batalla comercial de preus que ens porten unes rebaixes anticipades a l’inici del mes de desembre disfressades d’un altisonant nom en anglès, que té uns immediats efectes sobre les nostres tendències consumistes desenfrenades per tal d’incentivar les despeses abans de les dates nadalenques mentre, de pas, arrasa amb la economia del xicotet comerç local.
A estes altures ja saben que en referisc al “Black Friday”, eixe invent forani que va tindre un origen concret, adequat als seus propòsits, però que en mans de les ànsies de benefici de les grans empreses comercials, s’ha convertit en una puada més per a la gent que treballa dia a dia per tal de defendre el seu negoci.
I sé que es fàcil dir que amb iniciatives com esta el consumidor estalvia molts diners. Pot ser siga cert. Però es una mirada a curt termini, miopia econòmica en definitiva, el que ve sent pa per a hui i fam per a demà. Estalviem, però contribuïm a la desaparició del teixit comercial de la nostra localitat i, de pasada, destruïm un poquet més el seu entramat social. I sé que és fàcil dir-me que cadascú amb els seu diners fa el que li ve en gana. Faltaria més.
Miren, el famós divendres negre va nàixer per a recaptar fons abans de la campanya de Nadal per tal de poder fer front amb diners en efectiu a les despeses prèvies a la campanya comercial més forta de l’any. Era una bona jugada que, a banda d’atraure clients omplia la caixa, encara que sense quasi beneficis, però facilitava el pagament de les compres realitzades pels comerços. Una operació a mitges de màrqueting i a mitges financera. Durava un dia, un dia, un divendres, no una setmana com ja està sent habitual, en mans de les grans empreses i de les grans botigues de venda per internet.
Que sí, que ja sé que estalviem una pasta fent les compres estos dies. Que sí, que segurament ens importa poc el que li puga passar al botiguer del cantó que, obligat per les circumstàncies, ha de pintar de negre també les vendes del seu comerç fent un flac favor a la seua economia. I sé que si no som comerciants, en este món en què vivim, això ens importa poc. Em permetran que torne a dir que és un clar cas de miopia.
Si destruïm el nostre comerç local, a banda de perdre el tracte personalitzat i la qualitat humana de les relacions comercials, estem afonant el futur econòmic de les nostres ciutats, eliminem un ample sector de desenvolupament econòmic, llancem al fem un fum de llocs de treball i ens carreguem una bona forma de vertebració i socialització de les nostres societats locals.
Les campanyes de promoció del comerç local, eixes que es fan des dels ajuntaments, no es fan ni per capritx ni per quedar bé. Es fan per pura necessitat de supervivència del teixit econòmic i comercial dels pobles, per necessitat de mantindre la vida als pobles, per pura supervivència.
Facen com jo. En “Black Friday”, en Nadal o quan siga, aposten pel comerç local. Ens va el futur en això. El contrari, a banda de ser injust amb nosaltres mateixos i amb els nostres comerciants de tota la vida, és molt estúpid.